Resum del grup “Democràcia als centres educatius”

Segona assemblea -> Conclusions grup “Democràcia als centres educatius”

La composició del grup ha sigut molt rica i variada. Hi eren representats tots els sectors de la comunitat educativa: alumnes, famílies, mestres i professorat, així com diferents etapes educatives: Educació Infantil i Primària, Secundària, FP, Escoles d’Adults, Universitat i també l’Educació no formal.

Com a metodologia de treball cadascú s’ha presentat i ha manifestat les raons per haver triat aquest grup i d’aquí se n’han anat desprenent les preocupacions i/o opinions objecte del debat que ha girat entorn de dos eixos:

  • Quin model de societat i de persona volem i en conseqüència quina educació.

  • Què podem canviar per millorar l’educació i les institucions educatives que tenim.

Aspirem a tenir un país amb democràcia real i persones amb esperit crític. Per tant, els centres educatius haurien de ser participatius i oberts. Ens hem de dotar de metodologies on l’alumnat sigui protagonista del seu aprenentatge si  pretenem generar pensament crític i volem la participació de les famílies i la societat en general. Perquè algú se senti cridat a participar ha de sentir la institució educativa com a seva. A participar se n’aprèn participant.

El projecte educatiu de cada centre hauria de ser fruit de la reflexió entre tota la comunitat educativa.

Estan amenaçats els models aconseguits per consens socials en l’època de la transició com la immersió lingüística… Es tendeix cap al referent client/usuari-mercat en detriment de models més participatius. Es presenten els valors de la qualitat, l’excel·lència i l’eficàcia com a contraposats a la democràcia i la participació.

Els docents tenim pressió però encara podem decidir i fer molt però n’hem de tenir el convenciment. Part del què fem forma part del currículum ocult.

A l’escola pública hi ha un greu problema d’estabilitat dels equips docents que impossibilita aglutinar-se al voltant d’un projecte comú.

Els càrrecs directius haurien de tenir la durada limitada. Les direccions poden jugar un paper pervers, hi ha interins que no “es mouen” si la direcció no ho aprova, per por a no ser reclamats el curs següent. En molts centres els claustres són merament informatius, no hi ha debat. La direcció però, no té per què ser autoritària, hauria de procurar la participació de tothom per anar creant una cultura comuna al centre on tothom se senti cridat a dir-hi la seva. Es pot funcionar per comissions. Ser funcionari no hauria d’estar renyit amb la implicació, ni amb seguir-se formant i innovant, ni amb treballar en equip… És a dir, es pot ser funcionari i contribuir a la millora del servei públic.

El control dels centres educatius no hauria de ser només quantitatiu.

S’haurien de potenciar les escoles petites, hi ha models vàlids de cooperatives i escoles lliures.

Ens agradaria seguir reflexionant sobre els instruments dels quals ens podem dotar per afavorir la participació als centres educatius. Com generar models d’organització i gestió basats en la democràcia i la participació.

També va sortir la proposta d’obrir un cicle de debats sobre models educatius reeixits: El CENU, el cooperativisme a l’ensenyament…

Segona assemblea -> Conclusions grup “Democràcia als centres educatius”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s